Fr Alta Quin Nom Rep Aquesta Altraciã³ Ioc

«Sobre quin d'aquests taüts puc plorar ara?» Ràziq, l'iraquià desgraciat de Nasiriya, mai no sabrà que als quinze membres de la família que va perdre despús-ahir els van destrossar en nom de la pau, de la legalitat internacional i, sobretot, de déu. D'un cop de míssil. Les imatges dels diaris d'ahir no són d'una guerra neta, quasi quirúrgica. Et recorden que la població no és una massa uniforme; que està composta per individus, amb pares i amb fills. I que les víctimes de la guerra, com tu i com jo, també tenen només una vida. I un pare, i una mare. Els soldats de la coalició també. I Bush ho sap. Aznar s'immola políticament -són els darrers anys de president, si compleix la paraula-, i crema amb ell el PP. En els ressons locals, l'efecte dominó continua; llegim que una regidora calvianenca del partit del govern de Madrid s'alinea amb el govern municipal per rebutjar la guerra, en les mateixes planes que Matas declara «antidemocràtic» que s'empri la guerra en els discursos electorals. No és ètic qualificar d'«assassins» tots els militants del PP; ho fan precisament molts dels qui aixequen la veu quan el PP criminalitza el nacionalisme. Tampoc és de cap manera democràticament acceptable no deixar parlar els qui donen suport o han pres la decisió d'engegar la guerra. Però si hem d'obrir un debat sobre maneres de fer política, la guerra -i amb ella les víctimes del foc enemic i del foc amic- ha d'ocupar de precís un lloc important en el discurs. Milers de persones s'han posicionat i demanen explicacions. Uns i altres les haurien de donar. «Antidemocràtic» seria no fer-ho.

I el PP, a més, ja ha pres partit. Per activa i per passiva; explícitament i de manera implícita. De què idò que el «Sí» de la campanya balear tengui la mateixa estètica que el No del «No a la guerra» més estès -traçat amb pintura vermella?-. Traient-lo al carrer es fan contrapropaganda a si mateixos: tots els «No» que veus pintats de vermell diuen també, subliminalment, a ulls dels votants, «no» a Matas. Potser per això a qui va escriure el discurs per a l'expresident el va trair l'insconscient i el va caracteritzar, en l'adaptació soporífera d'«Alice i wonderland», com un dodó. Transcrivim d'una guia de Maurici, l'illa que habitava la criatura: «El nom d'aquest ocell gran i esburbat procedeix del portuguès duodo o deodar, que significa 'estúpid'». «Ja que a l'illa no hi havia depredadors dels quals fugir, el dodó no va haver de menester desenvolupar les ales, i per això, encara que no era molt saborós, va ser presa fàcil dels primers colons». Aquesta darrera frase explicaria potser la situació actual del partit del dodó Matas a les Balears.

I per acabar amb més frivolitats una peça que començava amb el patetisme absurd de la guerra, una altra reflexió: qui demostra ser un veritable duodo és l'autor de la faula de l'aspirant a president. No pots fer que el teu contrincant sigui el protagonista d'un conte meravellós com Alice. I si posats a veure el ridícul de la situació repassau la història, veureu que la «carrera absurda» que el negre de Matas va voler assimilar a les eleccions no la proposen els amics de la protagonista. La proposa el mateix dodó.

Fr Alta Quin Nom Rep Aquesta Altraciã³ Ioc

Source: https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2003/04/03/163319/sobre-quin-d-aquests-tauts.html